Aquest conte el podeu trobar al recull de Tomás García Figueras, Cuentos de Yeha', i continua ben viu en la tradició oral, perquè me'l van explicar un grup de dones de Nador que viuen a Reus.
Un dia la mare d’en Joha va haver d’anar a un casament i va demanar-li que vigilés bé la porta de casa. En Joha es va asseure al terra, davant de la porta i s’hi va estar una bona estona. Com que s’avorria, va treure la porta de les frontisses, se la va carregar a l’esquena i se’n va anar a jugar amb els seus amics. Mentrestant uns lladres van aprofitar-ho per entrar a la casa i endur-se tot el que hi van trobar de valor.
En tornar, la mare es va adonar del robatori i quan en Joha va tornar el va renyar perquè no li havia fet cas.
- Però mare, si tu em vas dir que no perdés de vista la porta i és el que he fet...- tot afegint- si el que volies és que vigilés els objectes de valor, m’ho podies haver dit!
- Però mare, si tu em vas dir que no perdés de vista la porta i és el que he fet...- tot afegint- si el que volies és que vigilés els objectes de valor, m’ho podies haver dit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada