L'ogre beneit

Aquest conte està traduït del francès. L’edició original era en francès fàcil, un mètode per simplificar la lectura. A Catalunya també hi ha aquesta associació, es diu Lectura fàcil

Aquesta és la història d’un home que es diu Ahmed. Un dia decideix anar a passejar pel bosc, agafa un sac de cuir i dins hi posa un ou i una rata. Amaga el sac sota els seus vestits i se’n va। Quan hi arriba veu una cova molt gran on viu un ogre.

- Que hi ha algú? -pregunta Ahmed.
- Sí, jo, l’ogre de la cova.
- I què hi fas tu dins d’aquesta cova?
- Hi porto tota la gent que penso menjar-me. Entre i veuràs que et dic la veritat!

Ahmed entra i veu per terra , a un racó, la roba i els fusells de la gent que s’havia menjat l’ogre.
- Queda’t-li diu l’ogre. Serem amics i no et menjaré.
Es queda amb ell com dos amics, compartint el menjar que han caçat, excepte quan és un home, llavors només en menja l’ogre.

Un dia cacen un bou, però no tenen llenya per coure’l. Llavors l’ogre li diu a Ahmed:
- Vés a buscar llenya per coure el bou!
Ahemd marxa i s’arriba fins al bosc tot pensant:
- Si no porto prou llenya, l’ogre s’enfadarà.
Es posa a tallar arbres sense descans. L’ogre s’espera dins de la cova, però com que no veu que l’home torni, el va a buscar. El troba tallant arbres.
- Què fas Ahmed?- li pregunta- Per què em fas esperar tant?
- Fa falta molta llenya per fer coure el bou- respon Ahmed- Per això talo tants arbres.
L’ogre, sorprès, no diu res. Dóna una puntada a un arbre grandíssim que cau per terra, i el carrega a l’espatlla.
- Vinga, anem, tornem a la cova. Ja tenim prou llenya.

Quan són dins de la cova, l’ogre veu que no tenen aigua i envia Ahmed a buscar l’aigua. Ahmed pren la pell del bou per omplir-la. Arriba a la font i veu que no podrà carregar la pell de bou tota plena d’aigua.
- Faré un canal que porti l’aigua fins a la cova.
L’ogre espera , però Ahmed no torna i el va a buscar.
- Què fas aquí ?- pregunta l’ogre.
- Vull fer un canal que arribi fins a la cova. La pell de bou és massa petita, tindrem poca aigua- respon l’home.
L’ogre omple la pell i se la carrega a l’espatlla.
- Vine, tornem cap a casa. Ja tenim prou aigua.

Una nit, estan tots dos asseguts al voltant del foc. L’ogre es passa la mà pels pèls i en treu un poll ben gros.
- Què és això?- li pregunta Ahmed
- Un poll meu.
- Bé, doncs jo també n’agafaré un dels meus.
I treu la rata del sac de cuir que portava sota els seus vestits.
- Aquí tens el meu poll- diu l’home.


L’ogre se’l mira i veu que té potes, boca, ulls i cua.
-De debò que és un dels teus polls?
-Sí -contesta- posa’t el dit dins la seva boca!
L’ogre obeeix i la rata l’hi mossega.

Poc després l’ogre agafa una pedra entre els dits i l’aixafa ( queda feta pols)
- Veus? Puc convertir una pedra en pols.
- Jo puc convertir una pedra en aigua- contesta Ahmed- ja ho veuràs.
Agafa l’ou i l’esclafa.
Llavors l’ogre pensa:
“És molt més fort del que em pensava. Hauré de vigilar més i separar-me d’ell”

Una nit, mentre dormen, l’ogre agafa el fusell i dispara. Ahmed es desperta espantat.
- Què és aquest soroll?
Ahmed s’aixeca els pantalons i diu:
- El meu cul que s’ha tirat un pet.
- Ah , si?- contesta l’home- Espera’t, jo també em tiraré un pet que farà caure la cova.
- Espera’t que surto.

Ahmed se’n torna cap a casa i dóna gràcies a Déu:
-Déu meu, gràcies per haver-me salvat. L’ogre no se m’ha menjat.
Mentrestant, l’ogre deia:
- Gràcies Déu meu, per haver-me salvat. Ahmed no se m’ha menjat

Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.