Contes del Marroc

Dedicat a les meves exalumnes marroquines de l'IES Campclar, aquest bloc vol afavorir la interculturalitat i està adreçat a tots aquells que vulguin conèixer la rica tradició rondallística del Marroc.Si voleu establir contacte amb mi,la Montse Cendra,podeu fer-ho a partir de mcendra1@xtec.cat. Si vols que la música t'acompanyi, clica damunt el vídeo d'aquí sota.

divendres, 11 d’abril del 2008

Els dos nens i l'ogressa (una altra versió de Hansel i Gretel)

Aquí teniu una nova versió del conte dels infants abandonts al bosc, en aquest cas al desert, provinent del sud del Marroc. Recollida en taixelhit, el dialecte amazic del sud del Marroc. Té més de cent anys, però com podeu comprovar al conte Els dos nens, es manté viu en la memòria oral dels amazics. Teniu un tastet d'aquesta llengua, que ara estudio, aquí sota tot i que amb alguna dificultat amb els caràcters.

Illa ikkatim yan urgaz d yat tamﻻgart

Vet aquí una vegada un home i una dona que havien tingut dos fills, un nen i una nena. Aquest home era caçador i cada dia tornava a casa amb dues perdius. Una era per a la canalla i l’altra per als pares. Un dia la dona li digué:
- Si et desfessis dels nens, cadascun de nosaltres tindria una perdiu per a ell.
- D’acord- digué el marit.
El pare va anar a buscar la canalla i els digué:
- Nens, veniu, anem a fer un tomb.
El pare va agafar un grapat de fruits secs per a cada fill i es va posar a caminar davant d’ells. La nena anava al darrera de tot i anava llençant un fruit sec de tant en tant. Van caminar tant que van arribar fins al desert.
- Nens, espereu aquí fins que torni- manà el pare.
Ells es van asseure i al cap d’un temps, el vespre ja havia arribat.
- Aixeca’t germà, tornem cap a casa- digué la noia.
Gràcies als fruits secs van poder seguir bé el camí fins a casa.
- Per què ens has deixat sols?- preguntaren els nens al seu pare tot just entrar a casa.
- O fills, ha estat la vostra mare. Em va dir que em desfés de vosaltres.
- D’acord- contestà la nena- demà hi tornarem.
I així va ser, l’endemà van tornar al desert. El pare els va dir:
- Espereu aquí fins que aquesta pedra es mogui.
Els nens, obedients, van esperar tres dies. Morts de gana, perquè no tenien menjar, la nena va decidir entrar
dins d’una cova que hi havia allà al costat. Era la llar d’una ogressa que acabava de fer pa. Per sort, l’ogressa era cega i no s’adonava de res. La nena anava esperant que acabés de fer una llesca i l’agafava, quan ja en tenia moltes, va tornar cap on l’esperava el seu germà.
- Agafa i menja.
I alimentant-se amb aquest pa van passar tres dies més.


http://www.dipuleon.es/img/cm/70/98/36/70/98/37/cueva_de_valporquero.jpg
- Aniré a robar més pa- proposà la nena.
- Deixa’m venir...- demanà el germà.
- D’acord, però vigila que no se t’escapi el riure- acceptà la germana.

- No pateixis, no riuré.
Però tal com diem aquí, l’infern de bones intencions, n’és ple. El nen no va poder aguantar-se i l’ogressa els va descobrir. Ràpidament els va atrapar i els va tancar amb pany i clau. Es va dedicar a atipar-los perquè s’engreixessin. Quan ja estaven al punt, l’ogressa els va dir:
- Veniu i porteu llenya.
Els nens van obeir l’ogressa i mentre recollien la llenya, no paraven de plorar. Un colom s’hi va acostar :
- Què us passa?
- L’ogressa se’ns vol menjar.
- No patiu, torneu cap a casa, i quan tingueu el foc encès, empenyeu l’ogressa a dins.
I així ho van fer, morta l’ogressa, van marxar de la casa i es van dedicar a vagarejar pel món. Un dia van arribar a un pou màgic, tothom que hi bevia es convertia en colom!
I així va passar amb el germà, va beure aigua i es va transformar en un colom. La nena es va quedar sola i va continuar rodant per món fins que va arribar al palau d’un rei que quan la va veure va dir:
- Et voldries casar amb mi?
- No em casaré amb tu si no tinc el meu germà al meu costat- respongué la noia.
- I on és el teu germà?
- S’ha convertit en un colom i és a la teulada del teu palau.
- Te’l portaré.
I així ho va fer, quan el tenia al davant, va preguntar a la noia:
- On va veure aquest colom?
- A un pou que hi ha al desert.
- Doncs anem-hi perquè es pugui tornar humà altre cop.
El rei va portar el germà-colom al pou, l’hi va llençar i el noi va sortir-ne transformat. Tornats a palau, davant de la noia, el rei va demanar al germà:
- Em dónes la mà de la teva germana?
- Com vulguis- va ser la resposta.
Les noces van durar set dies i els dos germans es van quedar a viure allà. Quan el rei va morir, el germà va convertir-se en rei.
I jo vaig deixar aquella gent i vaig venir cap aquí.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici