Un clin d'oeil al treball cooperatiu (si se'm permet la ironia)

En Joha, predicador

Vet aquí que un bon dia en Joha va pujar a la trona d’una de les mesquites d’Aak Charh, i es va adreçar als fidels que s’hi havia concentrat tot preguntat:
- Oh creients, sabeu el que us diré?
Tots van contestar a l’uníson:
- Doncs no, no en tenim ni la més lleugera idea.
- Doncs si és així, de què us ha de servir el que jo us pugui explicar?
I sense més dilacions, va baixar de la trona.
Al dia següent els fidels van tornar a la mesquita per escoltar les sàvies paraules del predicador. Altre cop s’hi va presentar en Joha, que els va formular la mateixa pregunta. Els fidels, però, van respondre d’una forma ben diferent:
- Sí, sí que ho sabem.
- Doncs si ja sabeu el que us volia dir, ¿ de què us servirà que jo us parli?- va afegir en Joha que va abandonar la mesquita tot seguit.
L’auditori es va tornar a quedar perplex: no hi havia qui l’entengués aquest nou predicador. Els uns interrogaven als altres sobre com havien de respondre-li en la pròxima ocasió. Van arribar a la conclusió que el millor era subdividir-se en dos grups; un diria que sí i l’altre ho negaria.
Satisfets van esperar la tercera oportunitat.
- Oh creients, sabeu el que us diré?
- Sí – van respondre uns.
-No- van cridar els altres.
I llavors en Joha els va parlar amb calma:
- Perfecte: els que ho sàpiguen, que ho expliquin als que ho ignorin.