Contes del Marroc

Dedicat a les meves exalumnes marroquines de l'IES Campclar, aquest bloc vol afavorir la interculturalitat i està adreçat a tots aquells que vulguin conèixer la rica tradició rondallística del Marroc.Si voleu establir contacte amb mi,la Montse Cendra,podeu fer-ho a partir de mcendra1@xtec.cat. Si vols que la música t'acompanyi, clica damunt el vídeo d'aquí sota.

diumenge, 11 de novembre de 2007

Una Blancaneus amaziga

Tal com subratlla G.O a la introducció del seu llibre Contes Berbères N’Tifa du Maroc a cura de Georges Oucif et Abdellah Khallouk els amazics del sud del Marroc expliquen l’autèntica Blancaneus de l’altra riba del Mediterrani que duu per títol

El mirall meravellós

Vet aquí que una vegada .... hi havia una dona d’una extrema bellesa que es passava el dia mirant-se al seu mirall meravellós. Sempre li preguntava quina era la dona més bella , i aquest sempre li donava satisfacció.Fins que va arribar un dia, que tot estant embarassada, el mirall va canviar la resposta: és la nena que porteu al ventre. La dona es va engelosir molt i quan va néixer la criatura, la va amagar a un cofre, al soterrani. Un dia, el marit va sentir plors de nadó i va interrogar la seva dona, que va acabar confessant-ho tot. Ara bé, va dir que la tenia protegida de tothom per temor. Els anys van passar, la nena es va fer gran i el pare , que no l’havia vista mai , va dir que caldria casar-la.Com que el promès vivia lluny, se la va emportar amb ell. La noia tenia set i va demanar aigua al pare, que li va respondre que si no s’hi casava no en tindria. Ella s’hi va resistir molt, però finalment a la 3ª vegada, va acceptar. Quan el pare-marit li va portar l’aigua, no la va trobar, s’havia transformat en coloma i havia pujat dalt d’una branca, sota del qual pasturaven les cabres del rei que ploraven de tristor en saber la tragèdia de la noia. Un dia es va tornar a transformar i es va escapar, va arribar a una casa fortificada on vivien set germans. Cada dia , quan tornaven, es trobaven la casa endreçada i el menjar fet. Un a un van anar investigant i descobrint la noia, però no en deien res. Finalment l’hereu ho va comunicar als altres i tots s’hi volien casar. Ella els va sotmetre a una prova: els pintaria les mans amb henna i aquell que la mantingués seria l’espòs. Naturalment va resultar l’hereu. Tot va anar bé, fins que un dia la mare va tornar a consultar el mirall que li va contestar que la més bella continuava sent la filla, Oundella. Ella creia que era morta, però el mirall li va confirmar que vivia a la casa fortificada amb els 7 germans. Amb l’excusa que li prendria el marit, va començar a ordir un pla. Es va posar en contacte amb un jueu que l’havia d’ajudar. Aquest va arribar-se a la casa fortificada i es va fer passar per venedor de bagatel.les. La noia es va enamorar d’un anell d’or, i quan se’l va posar , va caure a terra com morta. Els set germans se la van trobar ajaguda, la van posar damunt d’un camell i , com adormida, van travessar muntanyes i valls fins arribar a les terres del rei. Allà, tot passant sota d’un arbre, una branca es va enganxar a l’anell, que va caure, i la noia es va despertar.

El rei, en veure-la, va decidir casar-s’hi, però ella no era feliç i va demanar l’ajuda al camell que se la va endur. Els guàrdies els perseguien i es van amagar a una cova. Allà hi havia una ogressa que li va proposar canviar-li les robes per una transformació, ara en gasela. Així ho van fer . Un dia un dels guàrdies del rei es va fixar en ella, en com bevia d’una forma ben diferent , el rei va ordenar atrapar-la, disposat a casar-s’hi encara que fos un animal. Van fer una gran festa de casament entre el fill del rei i la gasela que va tornar a convertir-se en dona. Van ser feliços fins que van tenir un fill, llavors la noia es va quedar muda. Segons el jueu només podria recuperar la veu si es degollava el nadó, quan el príncep es disposava a fer-ho, Oundella va cridar per salvar el seu fill. A partir d’aquell moment, expulsada la bola d’herba que li bloquejava la gola, va poder parlar amb normalitat i van ser feliços i van menjar anissos.






Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici