El cadi i el lladre

La corrupció de la justícia que tan magníficament va tractar Jaume Cabré a Senyoria és un tema que no té fronteres, tal com veureu a aquest conte recollit per Leguil a l'Atlas de Marraqueix el segle passat.

Aquesta és la història d’un lladre que feia temps que es dedicava a robar. Un dia va arribar al poble un nou cadi que tenia fama de ser molt intransigent.
- Vejam si és veritat- es digué el lladre- El sotmetré a una prova.
Va robar un moltó, el va matar , el va fer coure i el va posar a una plàtera amb tapa i se l’endugué cap a casa del cadi, amagat sobta el barnús.
- Senyor, si em permeteu us voldria fer una pregunta- se li adreçà.
- De què es tracta? – li preguntà el jutge.
- Déu ha volgut que robi un moltó, el mati i el mengi. És un pecat o no?
- I tant; és un pecat terrible- s’exclamà el cadi.
Aleshores el lladre es va treure el barnús i en va sortir la plàtera.
- Senyor, aquí us he portat la vostra part.
- Ah, bé- continuà el cadi- No m’havies pas dit que el moltó estava cuit. No cal patir,així perquè el foc l'ha purificat i ara ja no està permès.