Dificultats de comunicació

Aquest conte que s'acosta una mica a la picaresca, perquè ens mostra la dignitat del petit lladregot que se sent burlat, prova que de vegades la comunicació pot ser molt fàcil. Va ser recollit per Roux, en taixelhit, l'any 1942 i avui en dia el podeu trobar, en aquesta llengua i en anglès a l'antologia de Stroomer que he citat altres cops.

Diuen que Sidi Hmad u Musa era amic de Sidi Mdn Yaqub. Un dia el primer va enviar un missatger al segon i li va dir aquestes paraules:
- Vés a veure el meu amic i pregunta-li quants barnussos podria donar-me.
Tazerwalt, que era on vivia Musa, era a una distància de més de quatre dies a peu d’on vivia Yaqub. Quan el missatger va arribar, en Yaqub el va acollir molt bé.
- Què puc fer per tu?
- El meu amo m’ha encarregat que us demani que li envieu alguns barnussos perquè els necessita.
Yaqub en va agafar cinc i els va donar al missatger. Aquest els va agafar tots cinc però en va amagar un per a ell i només en va donar quatre a Musa.
- Quants barnussos t’ha donat el meu amic?
- Quatre, senyor.
Musa va tornar a repetir la pregunta al missatger i aquest va respondre de forma idèntica.
- Espera’t aquí fins que hagi acabat les meves ablucions- demanà al missatger.
Acabada la pregària, Musa va tornar a repetir la mateixa pregunta i la resposta va tornar a ser la mateixa:
- Quatre, senyor.
Llavors Musa va cridar:
- Hola Sidi Yaqub , quants barnussos has donat al missatger?
I aquest va respondre des de la distància:
- Cinc.
Quan el missatger va sentir la conversa entre els dos homes digué:
- Si sou capaços de mantenir una conversa en la distància, per què us vau molestar a enviar-m’hi, a mi? Estireu la vostra mà fins a la seva i ell us donarà el que necessiteu. I deixeu-me en pau!
El missatger va agafar el barnús que tenia amagat i li va llençar a la cara. I així s’acaba aquesta història.