En Joha i les broquetes

Un dia en Joha passa per davant d’un venedor de broquetes. Fa molt bona olor i ell té gana, per això compra un tros de pa i s’hi acosta.

-Vols comprar una broqueta ? Quantes en vols?
-No, no vull comprar res- respon ell.
-Doncs si és així, ves-te’n – li ordena el venedor.
-Espera’t un moment.

Llavors agafa el pa i el posa damunt de les broquetes. El fum puja cap al pa.
-Què fas? – es queixa el marxant.
-Espera, home! Ja ho veuràs.
Al cap d’un minut el pa està impregnat de l’aroma que el greix desprèn. En Joha agafa el pa i se’l menja.
-Està boníssim!- celebra tot adreçant-se al venedor- Gràcies i adéu!
-Ep, no marxi, m’has de pagar! – es queixa el marxant.
-Jo?- respon en Joha- Jo no et dec res , només he aprofitat l’aroma de les teus broquetes.
-No hi estic d’acord! Anem a casa del cadi!
-Com vulguis - respon en Joha.
El cadi, després d’escoltar-los, pregunta al venedor:
-Així doncs, tu quant creus que et deu aquest home?
-Un dinar.
-Dóna’m un dinar – ordena el jutge a en Joha.
Aquest obeeix i el cadi l’agafa i el passa per sota del nas del venedor, després el torna al seu propietari.
-Senyor, per què li torneu ? Aquest dinar és per a mi.
-Vejam –respon el jutge- En Joha només s’ha quedat amb l’aroma de les teves broquetes, no? I tu, en correspondència, has olorat el dinar. Aleshores esteu en paus...