IV Congreso Árabe Marroquí: más allá de la oralidad

Quina llengua parlen els marroquins? Aquesta podria ser una pregunta que molta gent contestaria de forma diversa: els uns dirien "el marroquí", els altres corregirien "no, l'àrab". De fet, cap dels dos grups no diria tota la veritat. Entre un 55 i un 60% dels marroquins parlen el "darija", una variant de l'àrab força allunyada de l'àrab comú que s'estudia a les escoles de tot el Magreb, Aràbia, Egipte, etc. Aquí sota teniu un mapa dialectal per il.lustrar-vos. El fet és que entre els dos hi ha diferències notables que impedeixen que una dona que no hagi anat a escola, al Marroc, no pugui entendre la televisió perquè s'emet en l'àrab culte 0 "fuska".

I quina és la llengua pròpia de l'altre 40%? Doncs l'amazic, mal anomenat, berber. Una llengua molt diferent de l'àrab.

El passat sant Jordi vaig tenir l'oportunitat de participar en el 4t congrés d'àrab marroquí celebrat a Toledo. Jo, que no sóc pas cap especialista en el tema, vaig compartir experiències amb experts arabistes, amb pedagogs entusiastes i amb alumnes de l'Escola de Magisteri de la UCM que assistien més o menys interessats, però molts d'ells encuriosits a aquest fòrum de debat. Convidada per Francisco Moscoso, professor d'àrab marroquí, ara a la UAM, vam compartir tots dos ponències sobre contes, ell, sobre els objectes que hi apareixen, jo, com no podia ser d'altra manera vaig parlar de contes marroquins i contes catalans. He de dir que vaig trobar una actitud molt positiva cap al català i que en cap moment no em vaig sentir rebutjada. Llàstima que, com passa sovint a molts congressos, el temps per a explicar-se fos tan just, i, que després no hi hagués espai per al debat. Tot i que encara estic paint moltes de les qüestions que es van tractar allà, vull subratllar que vaig trobar-hi professionals molt oberts i amb moltes coses a explicar. Com que no vull parlar d'uns i oblidar-me dels altres, prefereixo no citar noms. Només dir-vos que allà hi havia investigadors d'Alacant, de Cadis, d'Almeria, de Madrid, de Màlaga, de Múrcia, de Casablanca, de Rabat, de Ceuta i jo, de Reus. Ah, la foto aquesta mostra la seu del Congrés, organitzat per la "Escuela de Traductores de Toledo".

SI EN VOLEU VEURE ELS VÍDEOS HO PODEU FER DES D'AQUÍ

Tots coincidien a valorar la importància de la llengua pròpia, que calia superar la diglóssia de la societat i l'escola del Marroc. No cal dir que tots plantejaven que calia tenir ben present la presència d'alumnat marroquí a les escoles i instituts d'aquí. En tots els casos, em van comentar que pensaven que Catalunya anava per davant en aquests temes d'escola, respecte per la llengua i interculturalitat. De vegades val la pena sortir per agafar una mica de perspectiva. Si voleu saber-ne més, podeu clicar aquí.

Jornada "Llengua i Immigració" a Igualada

Divendres passat, 16 d'abril, vaig participar a la IV Jornada de "LLengua i Immigració", a Igualada. Tot i que vaig arribar una mica tard, encara vaig tenir temps de sentir l'experiència anterior, la del programa Onescat impulsat pel Consorci de Normalització Lingüística". Una nova eina per a aprendre català, des de la ràdio.
La xerrada va anar molt bé i em vaig sentir molt ben acollida pels organitzadors l'Anahí i el Pep Elias. Aquí sota teniu el que aquest darrer ha penjat al seu bloc, que es diu "L'escrividor", perquè ell es dedica, també, a escriure. Si en voleu saber més coses, podeu clicar aquest enllaçAquí teniu el que en Pep ha escrit:


Ara que ja s'ha acabat, podem dir que l'esforç organitzatiu per muntar la IV Jornada de Llengua i Immigració ha valgut la pena. La qualitat i varietat de les ponèn-cies i de les experiències que s'han presentat ens ha permès viure una matinal molt profitosa per a tots els que hi hem assistit. La xerrada marc de la Lucy Nus-baumm sobre l'aprenentatge del català com a pràctica social ha encetat un programa en què també hem pogut conèixer les eines per a un bon acolliment lingüístic, presentades per Eulàlia Buch, de la Plafatorma per la Llengua. I en la part final hem tingut el privilegi de veure la primera presentació pública de l'Onescat, un curs inicial de català pensat per ser emès per la ràdio, a càrrec de la Carme Bové i la Laura Roura, professora de català de Salt que ha participat activament en l'elaboació d'aquesta nova eina. Finalment, la Montserrat Cendra ha posat una animat punt i final amb la seva proposta intercultural basada en els contes populars. Per tant, doncs, la primera valoració ha de ser per força ben positiva.

Segones Jornades de les dues ribes a Reus

Mig any més tard, ens arriba la segona edició de les Jornades de les dues ribes, dins del programa Arrels, cultures d'anada i tornada. Aquest cop centrades en la situació i l'activisme de la dona magribina.

Van començar aquest dilluns amb Barakat, una pel.lícula d'una jove argelina que explica la difícil situació de les dones ( i els homes) en un moment d'auge del fonamentalisme religiós al seu país. Un film que va agradar al públic assistent (bàsicament d'aquesta riba) i que va ajudar a trencar tòpics sobre les dones argelines i també sobre el paisatge d'aquest país.

Divendres va tenir lloc la xerrada d'Asmaa Aoutah, líder del moviment amazic a Catalunya que ens va parlar del moviment associatiu de dones ( i homes amazics) a la seva ciutat Mataró, que ha esdevingut pioner a les nostres terres i també mollt sobre la llengua i cultura amaziga. Després de les seves paraules, com sempre molt interessants, es va iniciar un debat entre els assistents, de les dues ribes, molt enriquidor.

Ahir, dissabte vam poder gaudir del concert de Neila Benbey, cantant algeriana afincada a Barcelona, que amb el seu grup internacional, acosta la música tradicional catalana, revisada i actualitzada al públic català. Un públic que es van guanyar amb facilitat i a que, de forma majoritària, es va engrescar a ballar al so de músiques típiques d'Algèria, pròpies de casaments i altres festes i també del grup Idir, que trobareu si cliqueu a l'enllaç que hi ha a la meva pàgina inicial.

Però les activitats no s'han pas acabat, dilluns tornem a tenir cinema femení, aquest cop marroquí, dijous tornem al conflicte civil algerià, amb un documental centrat en les "mares de la plaça de maig", versió argelina, és a dir, les mares dels joves desapareguts, per acabar dissabte amb una obra de teatre " Rosella", on es parla del nou codi de família al Marroc, la Mudawana, obra feta des de les dues ribes.

Des d'aquí felicitem els impulsors d'aquestes jornades, que, com aquest mateix bloc, busquen establir ponts de diàleg entre les cultures. Trobareu tota la informació a partir d'aquest enllaç

Arrels, festival de les dues ribes

Quan ja teníem un peu a les vacances, es va celebrar a Reus el festival Arrels, que tenia per objectiu acostar la realitat del Marroc, de l'altra riba del Mediterrani, a la gent d'aquesta riba.
Va tenir manifestacions força diverses, com xerrades, taules rodones, recitals de música, sessions de cinema, i narració de contes. En aquesta darrera, celebrada al Racó de la Palma, de Reus, podeu veure l'Alí narrador, que va col.laborar en el meu treball sobre els contes marroquins, i també una narradora catalana, fent un intercanvi de contes de les dues ribes. Tot i que ella, sobretot, va explicar llegendes i narracions de la zona pirinenca. Al vídeo de sota, podeu veure un tros de la sessió de contacontes, així com una entrevista que em van fer. Aquest material prové d'un nou mitjà periodístic de caràcter digital, Delcamp.cat, que tot just s'acaba d'estrenar. Si voleu saber-ne més podeu clicar aquí