Contes del Marroc

Dedicat a les meves exalumnes marroquines de l'IES Campclar, aquest bloc vol afavorir la interculturalitat i està adreçat a tots aquells que vulguin conèixer la rica tradició rondallística del Marroc.Si voleu establir contacte amb mi,la Montse Cendra,podeu fer-ho a partir de mcendra1@xtec.cat. Si vols que la música t'acompanyi, clica damunt el vídeo d'aquí sota.

dilluns, 28 d’abril de 2008

Dificultats de comunicació

Aquest conte que s'acosta una mica a la picaresca, perquè ens mostra la dignitat del petit lladregot que se sent burlat, prova que de vegades la comunicació pot ser molt fàcil. Va ser recollit per Roux, en taixelhit, l'any 1942 i avui en dia el podeu trobar, en aquesta llengua i en anglès a l'antologia de Stroomer que he citat altres cops.

Diuen que Sidi Hmad u Musa era amic de Sidi Mdn Yaqub. Un dia el primer va enviar un missatger al segon i li va dir aquestes paraules:
- Vés a veure el meu amic i pregunta-li quants barnussos podria donar-me.
Tazerwalt, que era on vivia Musa, era a una distància de més de quatre dies a peu d’on vivia Yaqub. Quan el missatger va arribar, en Yaqub el va acollir molt bé.
- Què puc fer per tu?
- El meu amo m’ha encarregat que us demani que li envieu alguns barnussos perquè els necessita.
Yaqub en va agafar cinc i els va donar al missatger. Aquest els va agafar tots cinc però en va amagar un per a ell i només en va donar quatre a Musa.
- Quants barnussos t’ha donat el meu amic?
- Quatre, senyor.
Musa va tornar a repetir la pregunta al missatger i aquest va respondre de forma idèntica.
- Espera’t aquí fins que hagi acabat les meves ablucions- demanà al missatger.
Acabada la pregària, Musa va tornar a repetir la mateixa pregunta i la resposta va tornar a ser la mateixa:
- Quatre, senyor.
Llavors Musa va cridar:
- Hola Sidi Yaqub , quants barnussos has donat al missatger?
I aquest va respondre des de la distància:
- Cinc.
Quan el missatger va sentir la conversa entre els dos homes digué:
- Si sou capaços de mantenir una conversa en la distància, per què us vau molestar a enviar-m’hi, a mi? Estireu la vostra mà fins a la seva i ell us donarà el que necessiteu. I deixeu-me en pau!
El missatger va agafar el barnús que tenia amagat i li va llençar a la cara. I així s’acaba aquesta història.

Etiquetes de comentaris:

dimecres, 23 d’abril de 2008

El cadi i el lladre

La corrupció de la justícia que tan magníficament va tractar Jaume Cabré a Senyoria és un tema que no té fronteres, tal com veureu a aquest conte recollit per Leguil a l'Atlas de Marraqueix el segle passat.

Aquesta és la història d’un lladre que feia temps que es dedicava a robar. Un dia va arribar al poble un nou cadi que tenia fama de ser molt intransigent.
- Vejam si és veritat- es digué el lladre- El sotmetré a una prova.
Va robar un moltó, el va matar , el va fer coure i el va posar a una plàtera amb tapa i se l’endugué cap a casa del cadi, amagat sobta el barnús.
- Senyor, si em permeteu us voldria fer una pregunta- se li adreçà.
- De què es tracta? – li preguntà el jutge.
- Déu ha volgut que robi un moltó, el mati i el mengi. És un pecat o no?
- I tant; és un pecat terrible- s’exclamà el cadi.
Aleshores el lladre es va treure el barnús i en va sortir la plàtera.
- Senyor, aquí us he portat la vostra part.
- Ah, bé- continuà el cadi- No m’havies pas dit que el moltó estava cuit. No cal patir,així perquè el foc l'ha purificat i ara ja no està permès.

Etiquetes de comentaris:

divendres, 11 d’abril de 2008

Els dos nens i l'ogressa (una altra versió de Hansel i Gretel)

Aquí teniu una nova versió del conte dels infants abandonts al bosc, en aquest cas al desert, provinent del sud del Marroc. Recollida en taixelhit, el dialecte amazic del sud del Marroc. Té més de cent anys, però com podeu comprovar al conte Els dos nens, es manté viu en la memòria oral dels amazics. Teniu un tastet d'aquesta llengua, que ara estudio, aquí sota tot i que amb alguna dificultat amb els caràcters.

Illa ikkatim yan urgaz d yat tamﻻgart

Vet aquí una vegada un home i una dona que havien tingut dos fills, un nen i una nena. Aquest home era caçador i cada dia tornava a casa amb dues perdius. Una era per a la canalla i l’altra per als pares. Un dia la dona li digué:
- Si et desfessis dels nens, cadascun de nosaltres tindria una perdiu per a ell.
- D’acord- digué el marit.
El pare va anar a buscar la canalla i els digué:
- Nens, veniu, anem a fer un tomb.
El pare va agafar un grapat de fruits secs per a cada fill i es va posar a caminar davant d’ells. La nena anava al darrera de tot i anava llençant un fruit sec de tant en tant. Van caminar tant que van arribar fins al desert.
- Nens, espereu aquí fins que torni- manà el pare.
Ells es van asseure i al cap d’un temps, el vespre ja havia arribat.
- Aixeca’t germà, tornem cap a casa- digué la noia.
Gràcies als fruits secs van poder seguir bé el camí fins a casa.
- Per què ens has deixat sols?- preguntaren els nens al seu pare tot just entrar a casa.
- O fills, ha estat la vostra mare. Em va dir que em desfés de vosaltres.
- D’acord- contestà la nena- demà hi tornarem.
I així va ser, l’endemà van tornar al desert. El pare els va dir:
- Espereu aquí fins que aquesta pedra es mogui.
Els nens, obedients, van esperar tres dies. Morts de gana, perquè no tenien menjar, la nena va decidir entrar
dins d’una cova que hi havia allà al costat. Era la llar d’una ogressa que acabava de fer pa. Per sort, l’ogressa era cega i no s’adonava de res. La nena anava esperant que acabés de fer una llesca i l’agafava, quan ja en tenia moltes, va tornar cap on l’esperava el seu germà.
- Agafa i menja.
I alimentant-se amb aquest pa van passar tres dies més.


http://www.dipuleon.es/img/cm/70/98/36/70/98/37/cueva_de_valporquero.jpg
- Aniré a robar més pa- proposà la nena.
- Deixa’m venir...- demanà el germà.
- D’acord, però vigila que no se t’escapi el riure- acceptà la germana.

- No pateixis, no riuré.
Però tal com diem aquí, l’infern de bones intencions, n’és ple. El nen no va poder aguantar-se i l’ogressa els va descobrir. Ràpidament els va atrapar i els va tancar amb pany i clau. Es va dedicar a atipar-los perquè s’engreixessin. Quan ja estaven al punt, l’ogressa els va dir:
- Veniu i porteu llenya.
Els nens van obeir l’ogressa i mentre recollien la llenya, no paraven de plorar. Un colom s’hi va acostar :
- Què us passa?
- L’ogressa se’ns vol menjar.
- No patiu, torneu cap a casa, i quan tingueu el foc encès, empenyeu l’ogressa a dins.
I així ho van fer, morta l’ogressa, van marxar de la casa i es van dedicar a vagarejar pel món. Un dia van arribar a un pou màgic, tothom que hi bevia es convertia en colom!
I així va passar amb el germà, va beure aigua i es va transformar en un colom. La nena es va quedar sola i va continuar rodant per món fins que va arribar al palau d’un rei que quan la va veure va dir:
- Et voldries casar amb mi?
- No em casaré amb tu si no tinc el meu germà al meu costat- respongué la noia.
- I on és el teu germà?
- S’ha convertit en un colom i és a la teulada del teu palau.
- Te’l portaré.
I així ho va fer, quan el tenia al davant, va preguntar a la noia:
- On va veure aquest colom?
- A un pou que hi ha al desert.
- Doncs anem-hi perquè es pugui tornar humà altre cop.
El rei va portar el germà-colom al pou, l’hi va llençar i el noi va sortir-ne transformat. Tornats a palau, davant de la noia, el rei va demanar al germà:
- Em dónes la mà de la teva germana?
- Com vulguis- va ser la resposta.
Les noces van durar set dies i els dos germans es van quedar a viure allà. Quan el rei va morir, el germà va convertir-se en rei.
I jo vaig deixar aquella gent i vaig venir cap aquí.

Etiquetes de comentaris:

dimarts, 8 d’abril de 2008

Males companyies

Vet aquí que una vegada, tres homes es van llançar a robar pels camins. El primer home que van trobar, els va semblar ric i el van matar. Recollit el botí, van decidir que un d’ells anés a buscar menjar al poble més proper. Mentre aquest era fora, els altres dos es van posar d’acord a matar-lo quan tornés. Però aquest tampoc no es refiava dels seus companys i va pensar:

- Posaré verí dins la cassola.

Tal com havien dit, quan arribà el tercer amb la marmita, el van matar i tot seguit es van posar a menjar. Ells havien mort el seu company i el seu company els matà també. El tresor robat va quedar sense propietari.

Etiquetes de comentaris: