Contes del Marroc

Dedicat a les meves exalumnes marroquines de l'IES Campclar, aquest bloc vol afavorir la interculturalitat i està adreçat a tots aquells que vulguin conèixer la rica tradició rondallística del Marroc.Si voleu establir contacte amb mi,la Montse Cendra,podeu fer-ho a partir de mcendra1@xtec.cat. Si vols que la música t'acompanyi, clica damunt el vídeo d'aquí sota.

dimarts, 4 de maig del 2010

IV Congreso Árabe Marroquí: más allá de la oralidad

Quina llengua parlen els marroquins? Aquesta podria ser una pregunta que molta gent contestaria de forma diversa: els uns dirien "el marroquí", els altres corregirien "no, l'àrab". De fet, cap dels dos grups no diria tota la veritat. Entre un 55 i un 60% dels marroquins parlen el "darija", una variant de l'àrab força allunyada de l'àrab comú que s'estudia a les escoles de tot el Magreb, Aràbia, Egipte, etc. Aquí sota teniu un mapa dialectal per il.lustrar-vos. El fet és que entre els dos hi ha diferències notables que impedeixen que una dona que no hagi anat a escola, al Marroc, no pugui entendre la televisió perquè s'emet en l'àrab culte 0 "fuska".


I quina és la llengua pròpia de l'altre 40%? Doncs l'amazic, mal anomenat, berber. Una llengua molt diferent de l'àrab.

El passat sant Jordi vaig tenir l'oportunitat de participar en el 4t congrés d'àrab marroquí celebrat a Toledo. Jo, que no sóc pas cap especialista en el tema, vaig compartir experiències amb experts arabistes, amb pedagogs entusiastes i amb alumnes de l'Escola de Magisteri de la UCM que assistien més o menys interessats, però molts d'ells encuriosits a aquest fòrum de debat. Convidada per Francisco Moscoso, professor d'àrab marroquí, ara a la UAM, vam compartir tots dos ponències sobre contes, ell, sobre els objectes que hi apareixen, jo, com no podia ser d'altra manera vaig parlar de contes marroquins i contes catalans. He de dir que vaig trobar una actitud molt positiva cap al català i que en cap moment no em vaig sentir rebutjada. Llàstima que, com passa sovint a molts congressos, el temps per a explicar-se fos tan just, i, que després no hi hagués espai per al debat. Tot i que encara estic paint moltes de les qüestions que es van tractar allà, vull subratllar que vaig trobar-hi professionals molt oberts i amb moltes coses a explicar. Com que no vull parlar d'uns i oblidar-me dels altres, prefereixo no citar noms. Només dir-vos que allà hi havia investigadors d'Alacant, de Cadis, d'Almeria, de Madrid, de Màlaga, de Múrcia, de Casablanca, de Rabat, de Ceuta i jo, de Reus. Ah, la foto aquesta mostra la seu del Congrés, organitzat per la "Escuela de Traductores de Toledo".

SI EN VOLEU VEURE ELS VÍDEOS HO PODEU FER DES D'AQUÍ

Tots coincidien a valorar la importància de la llengua pròpia, que calia superar la diglóssia de la societat i l'escola del Marroc. No cal dir que tots plantejaven que calia tenir ben present la presència d'alumnat marroquí a les escoles i instituts d'aquí. En tots els casos, em van comentar que pensaven que Catalunya anava per davant en aquests temes d'escola, respecte per la llengua i interculturalitat. De vegades val la pena sortir per agafar una mica de perspectiva. Si voleu saber-ne més, podeu clicar aquí.

Etiquetes de comentaris: